Barcelona"Estic acostumat a deixar anar una feina acabada encongint les espatlles amb una resignació total, sense cap confiança en les seves possibilitats de difusió", escrivia Thomas Mann (Lübeck, 1875 - Zúric, 1955) a Resumen de mi vida, en castellà a Nórdica, traduït per Isabel Hernández. Mann va redactar aquest text breu –no supera el centenar de pàgines– amb motiu de la concessió del premi Nobel de literatura el 1929, encara en plena onada expansiva de la repercussió internacional de La muntanya màgica, que en paraules de l'autor havia aconseguit "un èxit curiós", "menys èpic" que el de la seva "novel·la de joventut", Els Buddenbrook (1901; en català a Navona, traduïda per Joan Fontcuberta): amb només 25 anys, Mann ja s'havia convertit en una estrella literària, i entre aquest llibre i La muntanya màgica (1924; en català a Navona, traduïda per Carme Gala) havia construït una trajectòria literària robusta, desplegada tant en novel·les com en relats i assajos.

Després d'escalar el miler de pàgines protagonitzades per Hans Castorp al sanatori proper a Davos, Mann va agafar aire abans d'atrevir-se amb un cim més alt. El projecte li va comportar emprendre un viatge fins a l'Antic Egipte i conviure, entre el 1926 i el 1943, amb Jacob, Raquel, Josep, Esaú, Dina i la resta de personatges bíblics de Josep i els seus germans. Publicada en quatre volums, la novel·la converteix 24 capítols del Gènesi que sumen una vintena de pàgines en una obra monumental que en supera les 2.000. Mann la va començar a Alemanya, la va continuar a Suïssa i la va enllestir en plena Segona Guerra Mundial a l'exili nord-americà.

Una bogeria somiada des de fa deu anys

Al llarg de vuit dècades, la "piràmide" de Josep i els seus germans ha estat traduïda a una vintena de llengües. Coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Mann, Comanegra la publicarà per primera vegada en català. "Fa deu anys que treballem aquí, i ja teníem al cap aquest somni –comenten Alba Cayón i Jordi Puig, de l'editorial–. Sabíem que necessitàvem madurar com a editors per arribar a fer realitat una bogeria com aquesta. Josep i els seus germans és un dels millors llibres que hem llegit mai. Una obra gegantina. I no ho diem només per l'extensió, sinó per com està escrita i per la història que planteja".

Quan Comanegra va haver comprat els drets a S. Fischer Verlag, els editors van començar a buscar un traductor que pogués assumir aquest encàrrec. "Volíem proposar-ho a algú que estigués disposat a traduir sencera Josep i els seus germans –continuen Cayón i Puig–. En castellà, l'última edició la van acabar signant cinc traductors. I es va publicar al llarg d'onze anys, entre el 2000 i el 2011". Després de trencar-s'hi el cap durant dies van marcar el número de la seva primera opció, "un traductor de currículum temerari però reconegut". Era Ramon Monton (Sabadell, 1959), que durant més de tres dècades s'ha ocupat de traslladar al català llibres d'Elias Canetti, Stefan Zweig, Herta Müller, Robert Walser i Siegfried Lenz. "Quan em van trucar de Comanegra, la proposta em va fer molt de respecte, perquè Josep i els seus germans és una novel·la complexa i, a estones, densa –recorda–. Però va acabar pesant més un altre element, en la meva valoració: és una obra magnífica. No podia deixar escapar aquella oportunitat". Monton es va posar a treballar en el projecte fa tres anys. "M'hi dedico de dilluns a diumenge, les hores que faci falta, per anar complint amb els objectius que m'he marcat –admet–. No dono per bona cap frase traduïda fins que no l'he llegida en veu alta i passa el meu examen".

Abans de reconstruir en català la "piràmide" de Mann, Ramon Monton ha assumit durant els últims quinze anys projectes de grans dimensions com Llop entre llops, de Hans Fallada (Edicions de 1984, 2012); Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel (Edicions de 1984), i Enric el Verd, de Gottfried Keller (Adesiara, 2022). "L'original de Josep i els seus germans és, textualment, d'una gran elegància –diu–. Un dels meus objectius és reproduir en català tota la bellesa de la novel·la. També la ironia: a estones és molt divertida".

"Estic d'acord que Josep i els seus germans és un dels cims de Thomas Mann, al costat de La muntanya màgica i El doctor Faustus [1949; en català a Navona, traduïda per Joan Fontcuberta]", assegura Maria Siguan, catedràtica emèrita de literatura alemanya a la Universitat de Barcelona. "És una novel·la escrita en part a l'exili, i Mann fa servir una temàtica sagrada per narrar l'experiència d'haver de marxar a un altre lloc per circumstàncies històriques", explica Siguan, que ha dedicat el seu últim assaig a una selecció de textos sorgits de la violència extrema que ha caracteritzat Europa al segle XX (La memoria de la violencia en la literatura, Icaria, 2022). Segons Siguan, l'interès de Mann per reformular un mite es troba des de La mort a Venècia [1912; en català a Navona, traduïda per Joan Fontcuberta] i arriba fins a El doctor Faustus: "Mann considera que els mites són portadors de veritats o essències de la humanitat. Si el Faustus mira cap a Goethe, Josep i els seus germans proposa tornar al primer dels llibres de l'Antic Testament".

De fill predilecte a esclau

El Gènesi explica com Josep creix sent el fill predilecte del patriarca Jacob. Per desempallegar-se'n, els seus germans engelosits el venen com un esclau a Egipte, on finalment acaba empresonat. Després d'interpretar correctament els somnis del faraó, Josep esdevé el segon comandament d'Egipte i acabarà salvant el país durant un episodi cruent de fam. "Thomas Mann converteix Josep en un protagonista extremadament repel·lent en alguns episodis. Així i tot, també desperta pietat i empatia al lector", diu Jordi Puig. "Un dels temes que recorren la novel·la és el de sentir-se l'escollit –afegeix Alba Cayón–. Mann s'arriba a preguntar incisivament, a través dels seus personatges, si això de ser l'escollit no està cuinat". "En la pregunta de si Déu ha creat l'home o l'home Déu, Mann arriba a la conclusió que s'han creat mútuament l'un a l'altre", sintetitza Ramon Monton.

Quan Mann va començar a publicar Josep i els seus germans en alemany el 1933, només feia quatre anys de la concessió del premi Nobel, però el país havia canviat molt. "Des de l'arribada de Hitler al poder, Mann ja era un mort en vida al seu propi país –diuen els editors–. Al dietari escriu que al matí es dedicava a Josep i els seus germans i a la tarda se n'anava a fer conferències contra Hitler". Va continuar aquesta tasca, començada des de Suïssa, durant l'exili als Estats Units, en les emissions radiofòniques recollides a ¡Oíd, alemanes! (Al Margen, 2025; traducció de Luis Tobío), on es pot llegir: "Des del primer dia he treballat amb tota la meva ànima per derrotar aquell monstre, la vergonya de la humanitat".

"Thomas Mann dota el mite de psicologia, els arquetips prenen relleu humà, i l'estol de personatges que giren entorn de Josep esdevenen herois d'una epopeia que bascula entre la novel·la d'aventures, la novel·la de creixement i la novel·la filosòfica", afirmen els editors. "Encara que a la novel·la Mann parli d'Egipte, en molts capítols hi acabes veient un paral·lelisme amb la situació històrica del moment –continuen–. La història que explica no té a veure tant amb la creença sinó amb el sediment cultural que ens ha deixat la Bíblia. No cal estar vinculat al món bíblic perquè Josep i els seus germans t'atrapi". Tant els editors com el traductor estan entusiasmats amb el projecte. "L'estil de Mann és reconsagradament perfecte, al Josep", comenta Ramon Monton. Marisa Siguan, que té un bon record del traductor com a alumne a les aules de la Universitat de Barcelona, també destaca la forma de la novel·la: "L'estil i el llenguatge són impressionants i molt elaborats. Si tens la sort que t'atrapi, l'experiència és molt bona".

La intenció de Comanegra és posar els quatre volums en circulació alhora, abans de Nadal: es vendran junts i per separat. "La gran intriga és com reaccionaran els lectors –diuen Cayón i Puig–. Quan la novel·la es va començar a publicar ja estava fora del ritme frenètic de la dècada dels 30 del segle XX". Potser les peripècies de Josep a l'Antic Egipte es trobin tan lluny de la nostra realitat que s'acabin convertint en un refugi temptador on arrecerar-se durant les hores de lectura exigent que promet.